català - Stefanie Kremser

Stefanie Kremser, nascuda el desembre del 1967 a Alemanya, va créixer amb la seva família alemanya-boliviana a São Paulo, Brasil. Als vint anys es va traslladar a Munic per estudiar cinema documental a l'escola de televisió i cinema (HFF). Els seus primers documentals es van programar en diversos festivals internacionals de cinema i a la televisió. Narradora i guionista, ha fet estades en residències per a autors a Berlín, Roma i Nova York, i actualment viu a Barcelona amb el seu marit, l'escriptor Jordi Puntí.

LITERATURA

Si aquest carrer fos meu memoir

Edicions de 1984, gener 2020. Traduïda al català per Marina Bornas.

Escrit amb tendresa i una gran vivacitat, Si aquest carrer fos meu és una passejada per les vint-i-dues adreces on l’autora ha viscut fins avui. Així, Stefanie Kremser assaja la narració autobiogràfica per traçar la memòria de les arribades i comiats que ha experimentat al llarg dels anys en cinc països diferents, entre les Amèriques i Europa. A través de la seva mirada —curiosa, esmolada i alhora introspectiva—, aquest llibre de les adreces també dibuixa el mosaic d’una experiència multimigratòria, cosmopolita i tanmateix plena de contradiccions socials, polítiques, culturals i biogràfiques, i convida el lector a reflexionar sobre la qüestió de qui es pot ser, quan no s’és d’un lloc concret i definit.

:-) Premi Nollegiu de narrativa estrangera 2020

Mentre llegia, contenint-me perquè l’entusiasme no em propulsés a córrer massa, pensava en els llibres de la gran Dubravka Ugresic. No és una referencia comparativa síno de parentiu, d’haver sapigut explicar els detalls del nomadisme de cirumstancies a través del filtre de l’humanisme, l’exigència literària i la pròpria educació sentimental –de vegades dolorosa–. Sense donar-se importància, Kremser proposa un basar d’emocions que no defuig la sensualitat i desconstrueix les trampes de la memòria amb delicadesa, valentia i gratitud. Explica la dificultat d’adaptar-se a un model de vida en què ni l’estabilitat ni les certeses estan admeses. Un model de vida en què, per sobreviure, has d’aprendre a trobar l’equilibri entre la realitat arbitraria de l’oblit i la necessitat del record.Sergi Pàmies, La Vanguardia

L’espai personal, combinat amb la narració del fet íntim, fa que tot plegat agafi una mena de força centrífuga que t’empenya com a lector entregat i -no ho negarem- també com a voyeur, a tots els llocs físics, emocionals i Intel.lectuals que l’escriptora, sense oblidar que està fent literatura i no paper privat, va desgranant al llarg d’un llibre que s’acaba fent curt, en què l’espontaniteïtat, penso, és només aparent, per treballada. Divertit a estones, emotiu i viscut. Intens, però equilibrat i mesurat. Míriam Cano, Catorze.cat

Kremser recorda que la literatura és més importat que el gènere o el material que es fa servir. És cert que la història de l’autora té l’exotisme de paisatges llunyans [...]. Però tot això no explicar per què la novel.la es va fer gran a cada pàgina, per què se’ns fa més propera i més autèntica com més la llegim. Això ho explica l’estil, l’habilitat d’escriptora i la tendresa que sap transmetre. Àlex Milian, El Temps

Si aquest carrer fos meu és un relat que obliga a pensar-se des de dins, a examinar allò que hem viscut cadascú de nosaltres, o millor dit, a examinar com hem processat les nostres experiències. És un llibre que transforma la mirada, i no n’hi ha gaires, d’autors, que s’atreveixin a afrontar aquest repte. Simona Škrabec, L’Avenç

És un llibre ideal per a fetitxistes dels espais, hi corren aires perequians, però també, o sobretot, parla de les relacions de les persones en aquests espais, de com es relaciona ella amb la gent que troba o amb qui conviu en totes aquestes ciutats, pobles, pisos, golfes, cabanes..., i en aquest sentit és inevitable pensar en Lispector, autora ucraïnesa que viatjà al Brasil de petita, com Kremser. Tina Vallès, Vilaweb

El dia que vaig aprendre a volar novel·la

Edicions de 1984, gener 2016. Traduïda al català per Anna Punsoda. Títol original: "Der Tag, an dem ich fliegen lernte", Kiepenheuer & Witsch 2014.

Molt abans d’aprendre a caminar, la petita Luisa aprèn a volar. Molt abans de saber parlar, aprèn a observar. Quan fa tot just unes hores que ha nascut, la seva mare Aza l’abandona en circumstàncies dramàtiques. El Paul, que és el pare, se’n fa càrrec, criant-la en l’ambient caòtic i festiu d’un pis d’estudiants a Munic. Però un dia la festa s’acaba i aquest fet, juntament amb la curiositat pròpia d’una nena que ja té set anys, empenyen la Luisa i al seu pare a seguir la petja de l'Aza. Aixi emprenen un viatge que comença lluny en el temps i que acaba lluny en l’espai, que va del fred i la gana d’un poble bavarès de finals del segle XIX a una selva tropical del Brasil.

"[Stefanie] Kremser hi configura un estil, una manera de narrar, un dir propi. La [seva] literatura és plena d’històries volàtils i voluptuoses." - Montse Serra, Villaweb

"[...] Un exemple magistral de com modular una veu narrativa de manera que qualsevol fet, qualsevol gir de la trama o qualsevol personatge, per més extrem que siguin, entrin pels ulls. O per les orelles, perquè hi ha moltes estones en què sembla que algú ens la dicti a cau d’orella. Ara t’explico això, ara m’aturo i t’explico allò de més enllà, ara faig tres giragonses i sembla que me’n vagi de tema però al final hi tornaré: tenim la sensació que estem en mans d’un narrador tan expert i tan càlid que el deixarem que condueixi sol mentre nosaltres ens acomodarem al seient del copilot i tancarem els ulls." - Marina Espasa, ARA

"[...] Una història entusiasta, lúcida i pròxima sobre els orígens i la llibertat individual." - Núria Juanico, Núvol

"Stefanie Kremser [...] atrapa el lector i no el deixa anar. [...] L'autora trenca amb els models tradicionals de família i analitza el misteri de les relacions humanes." - Anna Carreras, TimeOut Barcelona

Carrer dels oblidats novel·la negra

Editorial Empúries, setembre 2012.Traduïda al català per Ignasi Pàmies. Títol original: "Die toten Gassen von Barcelona", Kiepenheuer & Witsch 2011.

Anna Silber, periodista professional, detectiva fortuïta, filla d’una catalana i d’un alemany, arriba per primera vegada a Barcelona. Tot i que la seva missió és escriure una guia alternativa de la ciutat, la veritable raó del viatge és conèixer per fi la terra de la seva mare, morta recentment, i alhora intentar superar una crisi personal. Des del primer moment, l’Anna compta amb l’ajut del seu amic Rafael, periodista com ella, que la rep amb els millors consells per submergir-se en la vida cultural. Al cap d’unes hores d’haver arribat, però, comença a entendre que Barcelona és molt més que una atracció mediterrània. Una sèrie d’assassinats trasbalsen la vida dels carrers de Ciutat Vella. Ben aviat l’Anna es troba al bell mig d’una història tenebrosa que li permet descobrir tot allò que s’amaga rere el bonic escenari de la Barcelona més comercial i turística.

"Una impactant novel·la negra" - Jesús Sancho Moral, lavanguardia.com

"Kremser fa una radiografia molt bona de Barcelona. De la del Posa’t guapa o La millor botiga del món, d’una ciutat gairebé convertida en un parc temàtic per al turisme, mentre creix l’especulació immobiliària i el barri antic es degrada. [...] Carrer dels oblidats té moltes lectures, totes interessants. Potser la millor és el retrat que fa d’una Barcelona fosca però encara atractiva. Kremser/Silber, de passada, fan un toc d’alerta: la ciutat pot perdre la seva identitat." - Rosa Mora, Quadern d'El País

"Sap de què va." - Julià Guillamon, La Vanguardia

Postal de Copacabana novel·la

Club Editor 2007, Barcelona. Traduïda al català per Ramon Farrés.

Títol original: "Postkarte aus Copacabana", Piper Verlag 2000. Adaptada per al cinema el 2009. Beca de creació literària del Literarisches Colloquium, Berlín 1999.

Aquesta novel·la està situada entre els Alps i els Andes, on l’Alfonsina creix en un món ple de creences, llegendes i supersticions. La història de la seva família ja va començar amb un fet d’allò més estrany: empès per una nostàlgia irresistible, un dia l’avi Alois va decidir entrar al llac Walchensee per sortir a l'altre costat del món, a la riba del llac Titicaca. Un cop allà, al petit poble de Copacabana, va recomençar una vida que no era tan diferent de la que havia abandonat a Baviera. Hi ha persones que han d’anar ben lluny per seguir la seva enyorança. I això és exactament el que l'Alfonsina vol descobrir.

"Stefanie Kremser té aquesta habilitat de convertir en normal allò que és excepcional." - Natàlia Ramon, TimeOut Barcelona

"Ple de subtileses i petits detalls a subratllar (...) amb aquest toc tan personal que han tingut escriptors de primera com Manuel Puig i Laura Esquivel." - Ada Castells, AVUI

"Un relat lúcid, escrit amb deliciosa ironia." - Simona Škrabec, Quadern d'El País

GUIONS PER A CINEMA & TELEVISIÓ

Herren tv movie

Guió de la lliure adaptació de la novel·la "Gents" de Warwick Collins. Co-produïda per kineo Film & Cinema Negro per ARTE/BR 2020. Direcció: Dirk Kummer.

Construindo Pontes documental

Guió amb Heloisa Passos i Letícia Simões per a un film dirigit i fotografiat per Heloisa Passos. Montatge: Isabela Araujo i Tina Hardy. Producció: Maquina Filmes, Brasil 2017.

Unsterblich Schön tv movie

Guió per a TATORT (Escena del crim - drama policíac alemany, 90 min., Bayerisches Fernsehen BR per a ARD 2010). Pel·lícula de clausura del cicle "40 years Tatort - lessons about Germany", el desembre del 2010 a la German House at the NYU, Nova York. Direcció: Filippos Tsitos →

Escríbeme: Postales a Copacabana cinema

Guió de l'adaptació cinematogràfica de la novel·la "Postal de Copacabana" (96 min./35mm, v.o. espanyol), co-produïda per Bayerisches Fernsehen & Avista Film (Munic) amb Pegaso Producciones (La Paz), 2009. Fünf Seen Film Festival 2009, 13th Shanghai International Film Festival 2010, Los Angeles Latino International Film Festival 2011, Sonoma International Film Festival 2012, Salt Spring Festival, Canadà 2013. Progie award 2012 a la categoria The Langlois. Estrena als cinemes alemanys i bolivians el 2009 (veure el tràiler). Direcció: Thomas Kronthaler →

Kleine Herzen tv movie

Guió per a TATORT (Escena del crim - drama policíac alemany, 90 min., Bayerisches Fernsehen BR per a ARD 2007). Pel·lícula nominada per l'Adolf-Grimme-Award 2008 en la categoria "Millor pel·lícula de televisió". Direcció: Filippos Tsitos

Newcomer Sponsorship Award del premi bavarés de televisió i New Faces Award del premi alemany de cinema 2008 per a l'actriu principal Janina Stopper.

Sechs zum Essen tv movie

Guió per a TATORT (Escena del crim - drama policíac alemany, 90 min., Bayerisches Fernsehen BR per a ARD 2004). Pel·lícula convidada al cicle "Els èxits Alemanys", del GAC, a Barcelona 2007. Direcció: Filippos Tsitos

Wolf im Schafspelz tv movie

Guió per a TATORT (Escena del crim - drama policíac alemany 90 min., Bayerisches Fernsehen BR per a ARD 2002). Pel·lícula convidada al festival "Criminale" a Munic 2002; adaptada com a audiollibre(Der Audio Verlag 2007). Direcció: Filippos Tsitos

DIRECCIÓ

Ode a São Paulo documental

Direcció i guió. Fotografia de Guido Frenzel i Heloisa Passos Una co-producció de l'escola de cine HFF & Film- und Teleclub 1993/ 45 min. Mostra Internacional de Cinema de São Paulo, Mostra de Cinema Brasileiro Munic, Internationales Dokumentarfilmfest München, televisió alemanya.

San Paolo e la Tarantola documental

Pel·lícula co-dirigida amb Edoardo Winspeare, produïda per l'escola de cine HFF 1991/ 35 min. Convertida en pel·lícula de culte a la regió italiana d'Apulia i convidada a diversos festivals, entre els quals: Mostra Internacional de Cinema de São Paulo, Internationales Dokumentarfilmfest München (nominada al premi a la millor pel·lícula), New York St. Nicholas Festival, Festival Archipelago Roma, Festival Images Vevey, Festival Corto Dorico Ancona (el 2009).